Agenda i convocatòries

You don't have Javascript enabled. Hover for more information! But don't worry: you can still use this web site! You have two options:
  • enable Javascript in your browser and then refresh this page, for a much enhanced experience.
  • click the Update button every time you want to update the selection.

Notícies


29/05/2019 - 09:00

Les nou millors universitats d'Espanya són públiques i les quatre pitjors, privades


Respondre a la pregunta de quina és la millor universitat d'Espanya no és fàcil, i implica una rèplica: la millor en què. No és el mateix el rendiment docent d'una facultat que la seva capacitat investigadora. Tampoc poden mesurar-se pels mateixos patrons el desenvolupament tecnològic i la incorporació dels titulats al mercat de treball. No obstant això, sí que poden analitzar-se diferents indicadors i amb ells elaborar una mitjana. Això és el que han fet, per setè any consecutiu, l’Ivie i la Fundación BBVA, que han presentat aquest dijous el “U-Ranking 2019”, una taula que analitza i classifica a bona part de les 82 universitats espanyoles.

En total, gràcies al seguiment de 25 indicadors diferents i la construcció de diversos índexs sintètics s'analitzen 62 centres, 48 de titularitat pública i 14 privada. Així, i a partir d'aquestes mesures, s'avalua el rendiment de cada institució en la seva activitat docent, investigadora i en innovació i desenvolupament tecnològic. Amb aquests resultats es puntua a cada centre i s'ordenen de millor a pitjor rendiment, incloent als que comparteixen nota en el mateix lloc de la taula. Les institucions que no disposen de la informació necessària per a elaborar aquest anàlisi, 2 públiques i 18 privades, queden fora de la classificació.

Les conclusions són clares. La Universitat Pompeu Fabra, amb una puntuació de 1,7, ocupa el número 1, seguida per la Carlos III de Madrid, amb 1,5 punts. El bronze el tenen les Politècniques de Catalunya i València en compartir una nota de 1,4 i la quarta posició, amb un 1,3, la conformen la Autónoma de Madrid, la Universidad de Cantabria, l'Autònoma de Barcelona, la Universitat de Barcelona i la Rovira i Virgili. Totes elles públiques.
Cal esperar a la cinquena posició de la taula per a trobar-se al primer campus privat, la Universidad de Navarra, que comparteix una puntuació de 1,2 amb la de Alcalá, la Miguel Hernández, la Politécnica de Madrid, la Universidad de Santiago, la de Lleida i la de València. L'última part del rànquing, en el lloc 11 i amb 0,6 punts, la componen la Universidad a Distancia de Madrid, la Cardenal Herrera-CEU, la Catòlica de València i la Francisco de Vitoria, totes elles de titularitat privada.

Tot això, quant a les puntuacions generals. A l'hora de desgranar els diferents tipus de rendiment, els números i posicions canvien. Així, en rendiment docent, les millors són la Universidad de Navarra, la Nebrija i la Politècnica de València. En recerca, les més avançades són la Pompeu Fabra, l'Autònoma de Barcelona i la Autónoma de Madrid i Carlos III. I en innovació i tecnologia, l'or el té la Carlos III, seguida de la Politècnica de Catalunya i la Politècnica de València.

Un altre dels temes que preocupen els experts de l’Ivie és l'abandó universitari. Mentre que Espanya té elevats percentatges de matriculació en els menors de 25 anys (45,4%), lleugerament per sota de la mitjana de l'OCDE (47,7%), les taxes de graduació són del 32,9%, bastant més allunyades de la mitjana, en un 38,5%. Amb dades que parteixen del curs 2012-2013, observats fins a 2016-2017, l'estudi xifra en un 33,3% el percentatge d'alumnes que inicia els estudis de grau i no els finalitza. D'ells, un 11,9% abandona una titulació per a començar una altra. El 21,4% surt fora del sistema per a no tornar a ell. Traduït en costos, això suposa que els abandons desaprofiten el 12% de la despesa en universitats públiques i privades, que ronda els 1.000 milions d’euros anuals. Per això, assenyala Francisco Pérez, investigador de l’Ivie, cal “orientar-se bé” abans de decidir què s'estudiarà i quines són les preferències.

L'informe també analitza el rendiment per regions. Catalunya, en primer lloc, i Cantàbria, València, Madrid i Navarra són les cinc comunitats en les quals els campus presenten millors resultats. Les zones menys avançades, com sol ocórrer en tots els estudis relacionats amb l'àmbit universitari, són Canàries, Castella-la Manxa i Extremadura.

Font: El País


Etiquetes:
Ajuda'ns a millorar
20 anys del Barcelonès Jove Borsa jove ofertes de treball Assessories per a joves Barcelonès Jove TeVé Cap Conversa Pendent Us presentem una nova aplicació per buscar ofertes de feina i beques: Arriba ClicJob! Garantia Juvenil Mapa Jove